Què significa el Dia de Morts i com ajuda a viure el dol? És una celebració d'arrel indígena i catòlica en què les famílies recorden els seus difunts amb ofrenes, flors i el seu menjar preferit, i la psicologia del dol ha estudiat aquesta forma de mantenir el vincle amb qui van morir com una manera possible de conviure amb la pèrdua.
Cada any, a finals d'octubre, a moltes cases llatines de Los Angeles, Chicago o Houston apareix una taula diferent. Sobre ella s'hi col·loquen fotos d'avis que mai no van trepitjar els Estats Units, una espelma, un plat de mole o de tamales, una cervesa per a l'oncle que sempre en demanava una i flors de cempasúchil comprades al supermercat del barri. Els nens pregunten qui és cada persona i els adults expliquen històries que feia temps que no sortien a la conversa.
Per a moltes famílies immigrants, l'ofrena és també un pont amb el país que van deixar. Recordar qui van morir lluny, a vegades sense haver pogut acomodar-se, adquireix en aquestes dates un lloc i un horari. La psicologia no té l'última paraula sobre una tradició que és, sobretot, cultural i espiritual, però sí que pot oferir algunes claus sobre per què recordar junts ajuda tantes persones i què diuen els estudis sobre aquest llaç que no es trenca amb la mort.
Què és el Dia de Morts i què se celebra?
És una festivitat que se celebra a Mèxic l'1 i el 2 de novembre per recordar i honorar els familiars i éssers estimats difunts. Segons la tradició, en aquests dies les ànimes tornen de manera passatgera a visitar els vius.
La UNESCO va inscriure les festes indígenes dedicades als morts a la seva Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial el 2008, després d'haver-les proclamat el 2003. L'organització descriu com les famílies escampen pètals i col·loquen espelmes i ofrenes en el camí de la casa al cementiri, i com preparen amb cura els plats preferits de cada difunt. També en subratlla l'origen: la celebració fusiona ritus prehispànics amb festes catòliques arribades al segle XVI, com el Dia de Tots Sants i el dels Fidels Difunts.
Lluny de ser una festa de terror, el Dia de Morts té un to de retrobament. Hi ha música, menjar i visites al cementiri, i la mort s'anomena amb una familiaritat que sorprèn qui arriba de fora.
Què diu la psicologia sobre continuar recordant qui van morir?
Diue que continuar recordant algú no és un senyal que el dol s'hagi estancat. Durant bona part del segle XX va predominar la idea que, per superar una pèrdua, calia «deixar anar» la persona difunta i trencar el llaç emocional amb ella.
Als anys noranta, el llibre Continuing Bonds (Klass, Silverman i Nickman, 1996) va qüestionar aquesta idea en descriure com moltes persones mantenen una relació interior amb els seus difunts: els parlen, guarden els seus objectes, segueixen els seus consells o senten la seva presència en dates assenyalades. Des de llavors, mantenir un vincle amb qui va morir es considera una experiència freqüent i no necessàriament problemàtica. El Dia de Morts ofereix a aquest vincle un marc col·lectiu, compartit amb la família i la comunitat.
Els vincles continus, una idea que va canviar l'estudi del dol
Són les formes en què una persona manté una connexió emocional amb algú que ha mort, des de recordar les seves frases fins a conservar les seves costums. Els investigadors els estudien com un model per entendre el dol, no com una recepta que tothom hagi de seguir.
L'evidència no és uniforme. Una revisió publicada a Death Studies (Root i Exline, 2014) assenyala que els estudis sobre vincles continus han donat resultats contradictoris: en algunes persones s'associen amb més benestar i en altres amb més malestar. Els autors proposen tres factors que podrien marcar la diferència: si la persona viu aquest vincle com a alguna cosa positiva o negativa, com era la relació abans de la mort i quines creences té sobre l'ultratomb. Recordar amb afecte no és el mateix que no poder deixar de pensar en la pèrdua, i aquesta diferència importa.
Per a què serveix posar una ofrena o un altar?
Serveix per donar un lloc i un temps concrets al record, i per compartir-lo amb altres. Cada element té un sentit simbòlic que les famílies transmeten de generació en generació.
Un reportatge repassa alguns dels més comuns: les calaveres de sucre, que representen les persones que reben l'ofrena; el cempasúchil, l'aroma del qual, segons la tradició, guia les ànimes; el paper picat; el pa de mort; la sal, i les fotografies. A ells s'hi sumen l'aigua, les espelmes i el menjar que li agradava a cada difunt.
Des de la psicologia, els rituals s'han associat amb un alleujament del dolor. En tres experiments, Michael Norton i Francesca Gino (2014) van observar que les persones que realitzaven un ritual després d'una pèrdua deien sentir menys tristesa, i que aquesta millora es relacionava amb una major sensació de control. Preparar una ofrena converteix el record en alguna cosa que es fa amb les mans, en companyia. A Psicologia y Mente pots llegir més sobre per què els rituals de comiat ens ajuden durant el dol.
I si la meva família no celebra el Dia de Morts?
No passa res: el Dia de Morts és una tradició sobretot mexicana, i no totes les comunitats llatines la celebren. Moltes famílies recorden els seus difunts d'altres maneres, igual de valuoses.
A bona part d'Amèrica Llatina, el 2 de novembre se celebra el Dia dels Fidels Difunts amb misses i visites al cementiri. A Guatemala, en localitats com Sumpango i Santiago Sacatepéquez, s'eleven estels gegants l'1 de novembre, i moltes famílies comparteixen fiambre. A l'Equador es prepara la colada morada amb guaguas de pan. I a gairebé tots els països, el novenari i les misses d'aniversari reuneixen la família per pregar i recordar. Pots conèixer més sobre la diversitat de rituals funeraris en diferents cultures.
Si t'atrau la idea d'una ofrena però no forma part de la teva tradició, pots apropar-t'hi amb respecte, informant-te sobre el seu sentit i evitant convertir-la en decoració. El que ajuda a recordar és el gest amb sentit, sigui un altar, una missa, una espelma o un àpat familiar.
Com parlar de la mort amb els nens en aquestes dates?
Amb paraules senzilles, honestes i adaptades a la seva edat. Aquestes dates són una bona ocasió per fer-ho, perquè la mort apareix a casa de manera natural, envoltada d'històries i d'afecte.
Convé evitar expressions confuses com «s'ha quedat adormit» o «se n'ha anat de viatge», que poden generar pors o falses esperances. Pots convidar els nens a triar una foto, dibuixar alguna cosa per a l'ofrena o preguntar als avis com era la persona a qui recorden. Si tenen dubtes, respon el que sapis i admet el que no; també està bé que et vegin emocionar-te.
Font: Psicología y Mente. (2026, octubre 27). Día de Muertos y duelo: lo que enseña sobre recordar. Portal Psicología y Mente. https://psicologiaymente.com/psicologia/dia-de-muertos-duelo-psicologia